Idiomes
 

Activitats complementàries

   

 

Barcelona
Nit de Sant Joan
Peníscola i Morella
Castelló de la Plana
De tapes
Excursió al Desert de les Palmes
Vòlei platja
Vaència

A dalt Índex

 

Visita guiada a la ciutat de Castelló de la Plana

 

Castelló de la Plana és una ciutat de 175.000 habitants situada a la vora de la mar Mediterrània, on té la seu la Universitat Jaume I.

Els orígens de Castelló cal buscar-los l’any 1251, quan el rei Jaume I, que va concedir carta de poblament als originaris habitants del castell de la Magdalena, el va fundar al bell mig de la planura que li dóna nom. Actualment, Castelló i la seua comarca és una zona de gran puixança econòmica, que es basa en l’agricultura —sobretot pel conreu del taronger—en la indústria —principalment la ceràmica— i en el sector serveis.

El passat de la ciutat queda reflectit en els monuments del centre històric: l’edifici d’estil toscà de l’Ajuntament, del segle XVII; la catedral gòtica, reconstruïda després de la Guerra Civil; el Fadrí o torre campanar, del segle XVI, i la Llotja del Cànem, antic centre d’intercanvi comercial i actualment seu de la Universitat Jaume I. Uns altres indrets que mereixen una visita són el Teatre Principal, el Casino Antic, l’edifici de Correus i el parc de Ribalta.

A més, Castelló disposa d’un auditori, amb una programació musical molt completa, i de diversos museus, entre els quals l’Espai d’Art Contemporani i el Museu de Belles Arts.

Pel que fa a l’esplai, val la pena remarcar la zona lúdica del port de Castelló —al Grau— on es combinen els restaurants —especialitzats en arrossos, i peix i marisc—, amb els cinemes, pubs i altres llocs de diversió. Però a l’estiu, el principal atractiu de la zona són les platges que, unides a les de Benicàssim, representen 14 quilòmetres de fina arena i aigües netes on prendre el sol i nadar.

I si el que us agrada és la muntanya, hi podeu fer excursions a diversos parcs naturals que hi ha ben prop: la serra d’Espadà, el Desert de les Palmes, la serra d’Irta, el Penyagolosa, la Tinença de Benifassà...

Ajuntament
La Llotja del Càneem
Passig de Ribalta
Concatedral

A dalt Índex

 

Nit de Sant Joan

 

L'arribada de l'estiu ve marcada pel solstici d'estiu, la nit més curta de l’any, i coincideix, aproximadament, amb la nit del 23 al 24 de juny, festivitat de sant Joan.

A bona part de la costa mediterrània, i també a Castelló, en aquesta nit del 23 de juny se celebren festes que, d’una banda recuperen la memòria ancestral de les commemoracions paganes del solstici d’estiu i, d’una altra, la celebració cristiana del naixement de sant Joan Baptista.

No oblidem, però, que aquesta nit màgica també se celebra en altres civilitzacions molt llunyanes en el temps i en l’espai, com ara els antics celtes o diverses cultures d’Amèrica del sud.

L’element principal de la nostra festa és el foc; la gent es convoca a les platges i, quan comença la nit, s’encenen fogueres a la vora de la mar. Mentre s’espera l’arribada de l’hora màgica de la mitjanit, s’hi menja la típica coca, s’hi dansa, s’hi toca música... després, a les dotze en punt, si la meteorologia ho permet, es pot prendre un bany o, almenys, una remullada de peus, acompanyat de castells de foc d’artifici o balls de dimonis.

Uns altres elements vinculats a la Nit de Sant Joan són els rituals, que n’hi ha de tot tipus: saltar la foguera, prendre el bany, llançar flors a la mar... i tot per aconseguir amor, seguretat, protecció, pau, harmonia...

Algunes ciutats, com ara Alacant, han convertit aquesta commemoració en festa institucional —les Fogueres de Sant Joan— que concentren, cada any, milers de persones al voltant dels ninots de les fogueres que, a la mitjanit, acabaran convertits en cendra.

La proposta per a l’estudiantat dels cursos de català i espanyol és anar junts a la platja de Castelló i encendre la nostra pròpia foguera, sopar-hi, fer tots els rituals que ens porten sort i, si fa bo, esperar que isca el sol per l’horitzó de la mar Mediterrània.

Castell
Foc

A dalt Índex

 

Viatge a Barcelona

 

Barcelona, ciutat olímpica l’any 1992 i capital de Catalunya, és una metròpoli d’uns 2 milions d’habitants. Com que es troba a menys de 280 km de la Universitat Jaume I i disposa de bones comunicacions amb tren i per autopista, val la pena fer-hi una excursió de cap de setmana per conèixer tots els seus atractius: històrics, culturals, d’oci, turístics, etc.

L’origen de la ciutat s’ha de buscar en l’antiga Barcino romana, fundada per l’emperador August cap a l’any 14 aC, de la qual es poden visitar, en superfície i pel subsòl, les termes públiques, restes del fòrum, les muralles, etc.

PuntGuia de la Barcelona romana

Posteriorment, l’esplendor de la Barcelona medieval queda reflectit en els edificis de l’anomenat barri gòtic, on hi ha la catedral, l’Ajuntament, la basílica de Santa Maria del Mar, i altres palaus i edificis avui convertits en restaurants, botigues o museus, com el museu Picasso. És de visita obligatòria el Museu d’Art de Catalunya, on cal visitar sobretot les col·leccions de pintura romànica.

PuntGuia de la Barcelona romànica i gòtica

Totes les èpoques històriques han deixat empremta a Barcelona, en els carrers, en els edificis.

Més recentment, a finals del segle XIX, coincidint amb la renaixença cultural de Catalunya i l’inici de la industrialització, apareix el moviment modernista, que hi ha llegat un patrimoni molt ric, especialment l’arquitectònic: la Sagrada Família, el parc Güell, el Palau de la Música Catalana... aquests edificis i altres han estat declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

PuntGuia de la Barcelona modernista

Però si Barcelona actualment és coneguda a tot el món és, sens dubte, perquè va ser la seu dels Jocs Olímpics de l’any 1992. La ciutat va canviar: es va modernitzar, amb nous edificis avantguardistes i infraestructures, i va entrar de ple en el segle XXI, sense perdre el sabor d’èpoques passades.

Actualment, a Barcelona arriba gent de tot el món, de totes les llengües i cultures, com a visitants i com a ciutadans, cosa que permet sentir tots els accents a qualsevol carrer de la ciutat, però especialment a la Rambla, autèntic cor humà i cosmopolita de Barcelona.

PuntTurisme de Barcelona


Modernisme
Tibidabo
Sagrada Família
Montjuïc

A dalt Índex

 

Excursió senderista al Desert de les Palmes

 

Us proposem una jornada senderista pel parc natural del Desert de les Palmes, autèntic pulmó verd de la Plana de Castelló. Podreu caminar per plena muntanya, conèixer la nostra flora i fauna, i pujar al cim més alt (el Bartolo, 729 m), des d’on baixarem fins a la platja de Benicàssim.

Malgrat el nom —desert—, no hi trobareu inacabables dunes ni senders plens d’arena. En aquest cas, el nom de desert té un origen històric, no paisatgístic, i fa referència a un indret aïllat on antigament s’instal·laven  monjos per dedicar-se a la vida contemplativa i a la meditació.

En l’excursió visitarem els seus monestirs i també algunes de les ermites que els monjos van construir per tot el paratge; a més, també veurem corrals, fonts i masos, perquè, a part dels monjos, al Desert també vivia gent que treballava la terra i pasturava ramats.

Dia: 9 de juliol de 2011
Lloc de partida: convent nou del Desert
Hora: 8 h
Dificultat: mitjana

Resum
Distància: 12,6 km
Desnivell: 441 m
Durada: 5 hores

Itinerari
Eixirem de Castelló amb autobús fins al monestir nou del Desert, on començarem la caminada. La primera parada serà el mirador de l’ermita del Carme, des d’on es veu l’antic castell medieval de Montornès, la mar i pràcticament tot el trajecte que farem.

En poc més de 15 minuts arribarem al centre d’informació del parc natural del Desert de les Palmes. Allí ens explicaran el valor mediambiental del paratge i visitarem el centre de reproducció de la tortuga mediterrània, que està en perill d’extinció.

Després, pujarem fins a la carena de la serra on una senda ens durà, en una hora, al cim del Bartolo; durant el trajecte tindreu vistes espectaculars: a un costat les muntanyes de l’interior de Castelló, amb el Penyagolosa, la muntanya valenciana més alta, i a l’altre, la mar Mediterrània, al bell mig de la qual naixen les illes Columbretes, arxipèlag volcànic declarat també parc natural.

Des del Bartolo, s’amplia la vista de les platges i de la Plana al cap de Sant Antoni i al Montgó, al sud, i a la serra d’Irta, al nord. Iniciarem la baixada fins al convent vell del Desert, que va ser construït al segle XVII i que, posteriorment, una esllavissada de terres va destruir.

Tot i que el Desert té nombroses fonts d’aigua, en aquest itinerari només en trobarem dues amb aigua: la font de la Teula, la més cabalosa, i la font de Sant Josep, on podreu omplir les cantimplores.

Baixarem pel barranc del Desert fins a la ciutat de Benicàssim, on podreu optar per un gelat en una terrassa o per anar directament a la platja a prendre un merescut bany.

La tornada a Castelló serà lliure i en transport públic.

Material que cal portar

Botes de muntanya, pals telescòpics, motxilla, cantimplora d’aigua (+1,5 litres), protector solar, gorra, esmorzar, dinar, fruita...

Normes que cal tindre en compte

Punt Cal respectar les normes de protecció del parc natural.

Punt No es poden tirar deixalles de cap tipus a la muntanya.

Punt No s’han d’arrancar plantes ni molestar els animals.

Punt Cal caminar per les sendes senyalitzades i no malmetre-les.

Punt S’ha de ser puntual i seguir les indicacions del guia.

 

Boira a les Agulles
Sant Elies i el Convent
Covent Vell
Del Collet al Bartolo
Torre de Guaita
Flor de palera
Pujant al Bartolo

A dalt Índex

 

Festes populars

 

La setmana del 29 de juny se celebren al Grau les festes de Sant Pere, una oportunitat clara per viure de prop una mostra representativa d’actes festius i populars propis de les nostres comarques.

Tanmateix, el que veritablement fa de les festes de Sant Pere una setmana única són els actes que identifiquen el Grau com ciutat marinera: la cavalcada del mar, una mena d’exposició etnològica sobre les tradicions del districte marítim i un homenatge al mar com a font i forma de vida; la torrada de la sardina, menjada popular amb sardines a la planxa amb pa, i vi; l’espectacle de focs artificials reflectits al mar, el mateix dia de Sant Pere; i la travessia nadant al port.

Amb tot, cal no oblidar les tradicionals entrades de bous i les mostres de música tradicional amb dolçaina i tabalet.

 

Nadant
Nàutic
 

A dalt Índex

 

Anem de tapes

 

Un costum molt arrelat a bona part d’Espanya és anar de tapes. Consisteix a reunir-se amb amics, per a consumir xicotetes porcions de menjar amb una curiositat: s’han de compartir.

Hi ha una gran varietat de tapes: papes, olives, bolets, patates braves, broquetes, mandonguilles, croquetes de pollastre o de bacallà, sèpia, calamars, anxoves, aladroc... una delícia per al paladar.

L’origen de les tapes cal buscar-lo en la llegenda, segons la qual el rei Alfons X el Savi va decidir que, quan es posaren les copes de vi, s’havia de servir alguna porció de pa amb acompanyament, per tal d’evitar el efectes negatius de la ingesta d’alcohol sense menjar; i des d’aleshores, un plateret de menjar tapava el got de vi. Per això el nom de “tapes”, perquè el plat tapava el got.

Però si el que volem és conèixer què són les tapes, res millor que anar a fer-ne un tast.

Gambes
Sépia
Calamars

A dalt Índex

 

Torneig de vòlei-platja

 

Una de les activitats esportives prevista durant la realització dels cursos de català i espanyol com a llengua estrangera és fer una competició de vòlei-platja entre els estudiants que vulguen, aprofitant les instal·lacions que hi ha a les platges de Castelló i el bon temps que sol fer al Mediterrani a l’estiu.

L’activitat tindrà dues parts; hi haurà unes primeres sessions de formació i coneixement d’aquest esport; després, es posarà en pràctica amb una petita competició.

Sessions formatives

Dia 7 de juliol, dijous (2 hores)
Hora de començament: 18 h
Lloc: platja del Serradal, Castelló de la Plana
Sessió 1
Presentació i regles bàsiques del joc
Escalfament i entrenament de la sacada en voleibol de platja
Pràctica de l’exercici en joc real

Dia 12 de juliol, dimarts (2 hores)
Hora de començament: 18 h
Lloc: platja del Serradal, Castelló de la Plana
Sessió 2
Escalfament i entrenament de la recepció en voleibol de platja
Pràctica de l’exercici en joc real

Dia 19 de juliol, dimarts (2 hores)
Hora de començament: 18 h
Lloc: platja del Serradal, Castelló de la Plana
Sessió 3
Escalfament i entrenament de la col·locació i la rematada en voleibol de platja
Pràctica de l’exercici en joc real

Dia de competició

Dimarts, 26 de juliol
Hora: 18 h
Lloc: platja del Serradal, Castelló de la Plana

Segons el nombre d’estudiants interessats, es faran diversos equips que participaran en un torneig ludicoeliminatori, que tindrà un trofeu com a premi final.

Jugant a vòlei
Pilota de vòlei
Vòlei

A dalt Índex

 

Visita a Morella i a Peníscola

 

Morella és una ciutat històrica i monumental situada a la comarca dels Ports, al nord del País Valencià; es troba al cim d’una muntanya envoltada de fortificacions al capdamunt de les quals hi ha l’església arxiprestal de Santa Maria, el convent de Sant Francesc i el castell.

Morella disposa d’un entramat tortuós de carrers típics que s’adapten a l’escarpada orografia, el principal dels quals és el carrer porticat de Balasc d’Alagó, conquistador medieval de la ciutat el 1233. L’accés a la ciutat antiga es fa a través d’esplèndids portals dels segles XIII i XIV (el de Sant Mateu, el dels Estudis, el de Sant Miquel...) oberts a la muralla, en la qual s’han ubicat diversos museus.

El recorregut per aquests carrers, entre cases monumentals i palaus, com ara la casa Siurana, el palau del cardenal Ram, l’edifici gòtic de l’Ajuntament, etc., es pot completar amb una relaxada passejada pel parc —una frondosa pineda— que hi ha a l’ombria de la muntanya que ocupa Morella.

Altres monuments importants del voltant de Morella són l’aqüeducte medieval de Santa Llúcia, la fàbrica Giner –ara convertida en hotel rural— i els diversos jaciments amb pintures rupestres i, encara, amb restes de dinosaures.

La gastronomia de Morella i la comarca dels Ports es basa en plats cuinats amb carn i productes de la terra: olleta morellana, corder al forn, conill amb caragols, embotits, pernil, cecina, moixama...; convé remarcar la cuina que inclou la tòfona i els bolets. Per culminar un bon àpat morellà, disposeu d’un abundós repertori de postres: quallada, flaons, carquinyols i pinyonades.

A Morella té molta importància l’artesania, principalment la de productes tèxtils i manufacturats, que es poden adquirir en moltes de les botigues del nucli urbà.

La principal festa de Morella és la rogativa a la Mare de Déu de la Vallivana —el Sexenni— que té lloc cada sis anys des del segle XV.

Més informació:

Punt Oficina de Turisme

Punt Morella

Morella
Basílica de santa Maria la Major
Portal de sant Miquel
Castell de nit
Torre Redona

 

La localitat de Peníscola, situada a 90 km de Castelló de la Plana, conjuga una dualitat aparentment contradictòria: la modernitat i la història. D’una banda és una ciutat turística, amb moltes ofertes d’oci, especialment les relacionades amb la platja, i, d’una altra, és una ciutat històrica, construïda en un tómbol sobre la Mediterrània que va ser emmurallat ja a l’antiguitat i que disposa d’un passat històric i monumental molt atractiu.

A la part més alta del penyal se situa el castell, a manera de talaia i fortalesa, que durant segles han convertit Peníscola en una vila inexpugnable i de gran vàlua estratègica. Les fortificacions medievals dels segles XIII i XIV van ser reforçades al segle XVIII per l’enginyer italià Giovanni Battista Antonelli.

A Peníscola es va recloure el papa Benet XIII, el papa Luna, que al segle XIV va protagonitzar l’anomenat Cisma d’Occident, que va estar a punt de dividir en dues meitats l’església catòlica. La vila antiga, construïda dins de les muralles, és ara un conjunt de carrers típics plens de restaurants i botigues de records.

Val la pena visitar, doncs, a més del castell, els portals oberts a la muralla, l’ermita de Santa Anna, el parc d’Artilleria i el singular Bufador, un gran orifici entre les roques, situat dins del poble, pel qual l'aigua de la mar sorgeix de forma brusca, en dies de temporal.

La tradició marinera i la riquesa de la costa fan de la cuina peniscolana una de les més sanes, fresques i creatives de la Mediterrània. A Peníscola trobem plats típics com l'allipebre de rap, el suquet de peix, els mariscos, els dàtils de mar, els caragols punxents, els escamarlans i els llagostins. Convé remarcar la rica varietat d'arrossos mariners d'aquesta terra com la paella mixta, la paella de llamàntol, la paella marinera, l’arròs caldós, la fideuada i l'arròs negre.

I per a culminar un bon dinar, podem tastar els bescuits del frare Vicent (bescuit d'ametla), els flaons de Peníscola (pastís de mató i ametla), els pastissets de carabassa (polpa de carabassa amb mel i llima) i els típics tortells del papa Luna (ametla, taronja, mel i mató).

Història, sol, mar i bon menjar són elements que es troben en perfecta harmonia amb els més de sis quilòmetres de platja i amb les nombroses cales que creen les muntanyes del parc natural de la serra d’Irta en caure a la mar Mediterrània.

Castell i barquetes
Carrer
Castell i palmeres
Església
Platja del nord

A dalt

 

Visita a València

 

València, capital de la comunitat autònoma valenciana, és una ciutat mediterrània amb una història que va començar amb la fundació romana —Valentia, 138 aC— i continuà amb les cultures musulmana i cristiana, les quals han deixat la seua empremta no sols en restes arqueològiques i arquitectòniques, sinó també en el camp —l’Horta—i en el caràcter de la gent.

Per tant, és imprescindible visitar la ciutat antiga, al cor de la qual es troben els principals monuments històrics: la catedral i el campanar del Micalet; la basílica de la mare de déu dels Desemparats, amb una cúpula pintada per Palomino; el palau de la Generalitat, seu del govern valencià;  la Llotja de la seda, esplèndida mostra del gótic civil valencià que ha estat declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO; les torres dels Serrans, principal testimoni de l’antiga muralla, i tot un seguit de carrers amb museus, esglésies, palaus i cases senyorials que inviten a perdre-s’hi i recuperar l’època d’esplendor de la ciutat antiga, el segle XV, on van viure els seus principals autors literaris: Ausiàs March, Joanot Martorell, sor Isabel de Villena...

Actualment València està oberta al futur, simbolitzat per l’arquitectura avantguardista de Santiago Calatrava, que hi ha construït la Ciutat de les Arts i les Ciències, complex lúdic i artístic on es pot assistir, des de la representació d’una òpera a la projecció d’una pel·lícula en 3D, passant per la visita a l’aquari més gran d’Europa o per un passeig pels jardins i els originals edificis.

Per concloure aquesta breu presentació, cal fer esment a la festa de les Falles, coneguda internacionalment pel fet de cremar milers d’enormes monuments de cartó, la nit del 19 de març, per commemorar el patró dels fusters, sant Josep, i l’entrada a la primavera.

La Llotja
Seu
Ajuntament
Hemisfèric
 

A dalt Índex